El més important a l'hora de progressar és anar a un bon professional, ja que sense un diagnòstic no hi pot haver un tractament apropiat per part d'un experimentat psicòleg.

Pscicoteràpia/Teràpia cognitiva conductual (TCC)

Aquest tipus de psicoteràpia ensenya diferents formes de pensar, comportar-se i reaccionar davant les obsessions i compulsions que causen el canvi de comportament i de la rutina. Abans de començar el tractament, el pacient ha de ser entrevistat per una psicòloga per mesurar la seva ansietat segons les Unitats Subjectives del Malestar (USM), del 0 al 100. La psicoteràpia ofereix un major benefici a curt termini i té resultats més duradors que la medicació. Per tant, en els casos lleus o moderats, es recomana només la psicoteràpia. En canvi, en els casos més greus es combina la psicoteràpia i la medicació.

Hi ha de dos tipus:

• Tècniques conductuals: S'utilitza la teràpia d'exposició amb prevenció de resposta, la qual consisteix en primer lloc, que el pacient reconegui les seves obsessions. Seguidament, que entengui que produeixen ansietat i que aprengui estratègies per afrontar-la. Així, finalment, pot evitar realitzar les compulsions. Aquest tractament redueix un 70% dels símptomes en el 50% dels pacients. Normalment les sessions comencen sent de 20-30 minuts per arribar a ser de 90-120 minuts i s'acabarà només quan l'ansietat s'hagi reduït.

Aquestes dues teràpies són eficaces, però la teràpia conductual és la més eficaç pels pacients amb compulsions.  Això sí, si el pacient no segueix les recomanacions del psicòleg, no té motivació i la seva relació no és bona amb l'especialista, la seva recuperació serà molt difícil. En casos extrems, es considera l'hospitalització per observar els símptomes quan són molt intensos. A l'hospital faran la teràpia d'exposició i prevenció de forma més intensa juntament amb medicació.

Medicaments

La clomipramina va ser el primer fàrmac utilitzat per curar el TOC, que es va comercialitzar a Suïssa l'any 1966. Des d'aquell any, encara no s'ha descobert cap tractament farmacològic més eficaç. Però sí que disposem de fàrmacs més moderns amb menys efectes secundaris. Els medicaments més actuals són els antidepressius i anti obsessius com la clomipramina i l'ISRS (Inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina). Alguns medicaments eficaços aprovats són la Fluoxetina (a partir dels set anys), la Paroxetina (només per adults), la Sertralina (a partir dels sis anys) o la Clomipramina (a partir dels deu anys). Normalment, se sol provar diversos medicaments fins a trobar l'ideal.

És recomanable parlar amb l'especialista per identificar si hi ha cap efecte secundari preocupant o perillós per la salut del pacient. En estar prenent antidepressius, en alguns casos, els joves menors de vint-i-cinc anys poden tenir un augment dels pensaments suïcides les primeres setmanes després de començar o quan es modifica la dosi. Els objectius de la medicació són reduir l'ansietat, elevar l'estat d'ànim i frenar les idees obsessives, per així estar més fort i que es pugui afrontar el TOC de la millor manera possible.

El tractament amb fàrmacs no és apte per dones embarassades, dones que estan alletant i persones amb problemes cardíacs. Els pacients de la tercera edat tampoc poden, ja que han d'evitar l'Anafranil perquè té efectes secundaris que poden interferir amb pensar i poden causar confusió o inclús empitjorar-la.