Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)
Clàudia Gómez, Laia Salas, Valentina Castro
Què és?
El TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu) és una malaltia psiquiàtrica, concretament es tracta d'un problema neurològic. Aquest trastorn produeix pensaments obsessius, és a dir, idees involuntàries, recurrents i persistents que fan creure al pacient que passarà alguna cosa desagradable i que per tant dificulten la seva vida, donat que causen ansietat, inquietud, temor... A més a més, tenen comportaments repetitius (compulsions) que serveixen per "poder fer front" a les obsessions. Aquestes compulsions o rituals no es poden controlar, ja que senten que si no els duen a terme alguna "cosa dolenta" passarà.
Els pacients amb TOC són aproximadament més de 100 milions de persones, és a dir, afecta un 3% de la població en general, incloent-hi homes, dones i infants. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 50 adults i 1 de cada 100 infants tenen probabilitat o pateixen el TOC.
Origen
Aquests trastorns acostumen a aparèixer a la infància, ja que se sol diagnosticar als 7 o 12 anys, tot i que es desenvolupen i són més clars a l'adolescència o al principi de l'etapa adulta. Els nois solen desenvolupar-los abans que les noies.
L'origen és al cervell, ja que aquest funciona diferent, però no es coneix amb exactitud el perquè. Tot i això hi ha diverses causes possibles, i el més probable és que sigui causat per diverses a la vegada. A més a més, pot manifestar-se o empitjorar amb factors de risc relacionats amb l'ambient, l'entorn, la cultura...
Genètiques
Tot i que no s'ha trobat el gen concret que produeix el TOC, la majoria de científics coincideixen en el fet que són un factor important pel seu desenvolupament, donat que s'ha comprovat que aproximadament el 20% dels familiars dels pacients amb TOC també el pateixen.
Tot i això, s'ha de tenir en compte que les persones que el tenen no el transmeten segur a la descendència. A més a més, hi ha altres factors que també influeixen, ja que segons el comportament de la família hi ha accions obsessives que es poden transmetre transgeneracionalment de pares a fills.
Biològiques / Neuroquímiques
És probable que la causa estigui relacionada amb una alteració del lòbul frontal del cervell i amb la secreció de la serotonina, el neurotransmissor que ajuda a regular l'ànim, l'agressió i la impulsivitat, i que a més a més s'encarrega de modular la transmissió de la informació entre una neurona i una altra.
Es coneix aquesta relació, ja que aquest procés el produeixen molt més a poc a poc les persones amb TOC, a més a més que els fàrmacs inhibidors de la recaptació de la serotonina que s'utilitzen per tractar el trastorn són molt eficaços.
Factors de risc
Antecedents familiars: Com la genètica és una de les causes que pot provocar el TOC, tenir familiars que pateixen la malaltia fa que es tingui major risc a patir-la.
També afecta el fet de tenir models de la infància amb el trastorn, ja que si per exemple a casa els pares tenen una obsessió amb la neteja, seria molt habitual que el fill també la patís en un futur, ja que és allò el que els seus pares li han inculcat.
Característiques personals: La personalitat també influeix en el desenvolupament d'un TOC, ja que hi ha 10 factors de la personalitat que són freqüents en les persones amb el trastorn a la seva infància. Aquests són: ansietat per separació, resistència al canvi, aversió al risc, submissió, susceptibilitat, perfeccionisme, hipermoralitat, ambivalència i excessiva devoció al treball.
Infeccions: Hi ha un grup de pacients amb un inici molt brusc del TOC que abans havien tingut una infecció (sobretot amigdalitis). Per això, es pensa que les infeccions són un factor de risc, donat que poden desencadenar en un procés autoimmune que provoca els símptomes del trastorn.
Estrès o situacions traumàtiques: Les situacions estressants que es tenen a la vida quotidiana com per exemple les crítiques, el rebuig, les obligacions socials... o les situacions traumàtiques com els abusos a la infància, poden desencadenar en un TOC o mantenir-lo. Això és a causa dels pensaments, els rituals i el malestar que generen, propis d'aquest trastorn.
Experiències primerenques: Hi ha diferents que influeixen en el desenvolupament del TOC, ja que fan que els infants s'obsessionin en no cometre cap error. Alguns exemples són estils educatius amb excés de responsabilitat o perfeccionisme, l'aprenentatge religiós i moral estricte, algunes creences o maneres de pensar...
Els pares que sobreprotegeixen als seus fills també afavoreixen al desenvolupament del TOC, ja que els nens desenvolupen una por pel fet que mai han pogut enfrontar-se a la vida quotidiana o als seus temors sense els seus progenitors.
Altres malalties: També pot estar relacionat amb altres malalties mentals com per exemple l'ansietat, la depressió, l'abús de substàncies...
