Zones del cervell afectades

 Àrees cerebrals relacionades amb la flexibilitat 

Els investigadors de la Universitat de Cambridge a Regne Unit van escollir a 14 persones amb TOC, 12 amb familiars que la patien i 14 sanes sense antecedents familiars. Van mesurar la seva activitat cerebral amb una ressonància magnètica funcional mentre responien un text de flexibilitat. En una pantalla, els pacients anaven veient diverses imatges superposades i havien de triar mitjançant assaig-error quina era la correcta. Quan havien encertat 6 seguides, el sistema tornava a canviar i tornaven a repetir-ho. Els que patien el trastorn i els altres que tenien antecedents familiars, tenien l'activitat limitada en una regió del cervell anomenada còrtex orbito frontal. Aquesta zona està relacionada amb la presa de decisions, el comportament i pot frenar rutines. Per això, quan fallen les àrees que controlen la flexibilitat, es pot causar el trastorn obsessiu compulsiu.

Part del cervell que envia senyals de seguretat

Els pensaments i impulsos que normalment presenten els trastorns obsessius compulsius poden ser causats per la incapacitat del cervell a l'hora de distingir entre situacions segures i perilloses. Un estudi al Regne Unit basat en l'escaneig cerebral, ha comprovat que la part del cervell que envia senyals de seguretat és molt menys activa als pacients que pateixen el trastorn.

Es va realitzar un estudi on van sotmetre a descàrregues elèctriques a persones sanes i a persones amb TOC. Van posar una imatge d'una cara enfadada mentre sentien descàrregues elèctriques al canell. Les persones sanes van aprendre a deixar la por de costat sense les descàrregues i mirant la imatge moltes vegades seguides, ja que van deixar d'associar la imatge amb la descàrrega, però els pacients que patien el trastorn encara tenien por. Això és degut al fet que les persones amb TOC tenien menys activitat en l'escorça prefrontal ventromediana, una àrea del cervell involucrada en l'emissió de senyals de seguretat i la predicció de recompenses. No significa que tinguin més por, sinó que sempre estan alerta a qualsevol perill. Encara que els investigadors descarten que el trastorn sigui degut a la por, si no a l'obsessió que pateixen per repetir accions perquè així tot surti bé.

Neuroinflamació d'algunes àrees del cervell

Les persones que pateixen aquest trastorn mostren un alt nivell d'inflamació al cervell. Gràcies a això, els científics poden desenvolupar nous tractaments. A un estudi que es va realitzar amb persones amb TOC i persones sanes, es va comprovar que els pacients amb el trastorn tenien una inflamació al cervell un 32% més elevada en sis regions associades amb el trastorn obsessiu compulsiu. Segons els científics, gràcies a la investigació, es va demostrar que la inflamació tenia una gran relació amb el TOC, especialment a les parts del cervell que funcionen diferent a causa del trastorn, com a el caudat dorsal, l'escorça orbito frontal, el tàlem, l'estriat ventral, el putamen dorsal i l'escorça cinglada anterior.

Alteracions de la connectivitat neuronal (escorça cerebral)

Aquest trastorn es caracteritza per variacions en la connectivitat cerebral, és a dir, els pacients pateixen una disfunció en la sincronització de l'activitat entre diferents grups de neurones. Alguns investigadors especialistes en malalties mentals han aplicat un mètode amb la connectivitat cerebral en repòs per demostrar que les variacions apareixen en qualsevol regió de l'escorça cerebral. Observant, han comprovat que es produeix en grups de neurones situats a distàncies variables entre elles. Per exemple, en un estudi que van realitzar, es va comprovar com totes les escorces sensorials primàries (somatosensorial, visual, auditiva, gustativa i olfactiva) presentaven disminucions de connectivitat amb grups neuronals propers i allunyats. Per aquest fet es podrien explicar els pensaments intrusos.